UF1

 HISTORIA DE LA INFORMÀTICA

Test de turing: conversa fent servir el teclat i la pantalla amb una persona sense que aquesta pugui distingir si està mantenint una conversa amb un ordinador o un altre ésser humà.

Preinformàtica: instrument de calcular, l'àbac, el 1947, un japonès s'enfronta amb un americà amb una calculadora, l'àbac va guanyar en tot menys en les multiplicacions. Més endavant, trobem "els ossos de Napier" amb nombres escrits en els naipers. El 1622 va aparèixer la Regla de càlcul.

La pascalina: el 1942 Blaise Pascual crea la pascalina la qual gira rodes per registrar valors i utilitza una roda. Les tecnologies noves suggereixen per una intervenció de l'atzar, solen aprofitar la tecnologia corrent de l'època per ultimar els invents. El 1672-1673 la calculadora de Leibniz, càlculs com quatre operacions bàsiques i extreia l'arrel quadrada. El 1862, Charles Xavier de Colmar treu l'atrímotre amb vocació de comercialitzar-se, està perfeccionada i no fa errades. El 1801, Joseph Marie Jacquara, propietari d'una filatura, col·loca dissenys en els seus talars, mitjançant un sistema de cartrons perforats: pot programar-se, són atractius els dissenys, entrada de dates, les targes perforades dins el 1970.

Primer computador modern:

Charles Babbage: crea una màquina diferencial per poder fer tots els càlculs i fórmules complexes del seu doctorat, a servir targetes perforades de Jaquard; entrada-processament-sortida-
Agusta Ada Byron: primera dona informàtica i programadora del món, contribueix a la bona factura dels planells de Charles Bobbage; llenguatge de programació amb el seu nom: Ada.

Al 1890, Herman Hollerith, per accelerar el treball del cens dels EE.UU desenvolupa un equip en base de cartrons, era un estadístic, es tardaven 7 anys (treball manual), gràcies a ell es varen codificar les respostes.
El 1896, Hollerith va fundar la Tabulation Machine Company, que després va unires amb dues empreses i formaren la Computing Tabulation Recording Company (1911). El 1924, la CTAC va canviar el nom passant a IBM-Internacional Business Machine.

La informàtica:
Les raons:
La Segona Guerra Mundial (1939-1945) proporciona un estímul als governs per invertir en investigació per fer bones computadores. Després de la segona guerra mundial els informàtics parlen de "generadors informàtics" cadascuna amb els seus trets distints. Ja podríem dir que estem a la cinquena o sisena època.
El 1943, Marina Nordamericana, la IBM va construir el Macc I, totalment electromecànic, de 17m de llarg, 2,5m d'alçada i 5 tonelades de pes. El primer ordinador automàtic tenia 750.000 parts diferents, era molt lenta, tardava entre 3 o 5 segons en fer una multiplicació senzilla.

Eniac: L'exèrcit demana una computadora per poder calcular la trajectòria dels míssils, 18.000 vàlvules de buit en un ordinador, 3m d'alt, no guardava les dates processades, Jonh Van Neuman aconsegueix el concepte d'emmagatzematge.

Primera generació d'ordinadors:

Es dirigeixen al mercat comercial
Fan servir vàlvules de buit en què podien multiplicar dos nombres de 10 dígits 40 cops per segon.
Apareix el tambor magnètic, un sistema d'emmagatzematge secundari pels ordinadors.
Però: Les vàlvules es cremen i fallen i els ordinadors no funcionen.
- Els ordinadors són grans i cars.
- Necessiten personal qualificat: llenguatge màquina tot són 0 i 1.
- Treballen amb targetes perforades,
Una altra versió comercial dels ordinadors de primera generació: UNIVAC, versió comercial del ENIAC.

Segona generació d'ordinadors:
-Canvia la forma de fabricar ordinadors: el transistor (invent 1948)
-petits
-poca energia
-treballen en fred


Els ordinadors són: la memòria de nucli
-més ràpids
-més petits
-més fiables

Gràcies a llenguatges "d'alt nivell" són més fàcils de programar, poden comunicar-se entre ells per línies telefòniques.
La cinta magnètica: pot tenir més dades, 1.100 targetes perforades unes 21 pàgines d'informació.


Però:
- L'ordinador es quedava parat molts cops perquè l'entrada i sortida de dades era molt lenta. El 1964, ILLIAC IV el primer super ordinador de la història podia fer operacions al mateix temps.
- Projecte MAC (ordinador d'accés múltiple), processava diferents usuaris.

La tercera generació (1963-1965)

Els circuits integrats o semiconductors incorporen:
- molts transistors i circuits electrònics en un disc de silenci.
- més rapidesa, més memòria
- abaratiment de costos i equips més petits i econòmics.

El PDP-8 primer miniordinador del mercat, processador de "dades programades" tota una declaració d'intencions, obra d'empresa pionera es va establir a un lloc.

Quarta part del que costaven abans...
petites companyies compren ordinadors.
IBM treu el seu model estrella, el 360 de diferents tamanys, llenguatge màquina.
1967 IBM decideix "obrir" els seus sistemes els usuaris només comproven els convertidors de llenguatges.
És el principi de la indústria del software.
1970: canvia la forma de fabricar ordinadors: el xip microprocessador.

Té un sol xip tota la unitat de control i la unitat aritmeticològica d'un ordinador.
Les tècniques de fabricació han permés fabricar-los a gran escala.
Intel 4004, és el primer xip microprocessador de la historia.

Però: les grans companyes, deien que només era una joguina deien pels aficionats a la informàtica.
Altais de MITS, de 1975, primer microordinador comercial.
a finals de 1970: kits d'ordinadors per aficionats.. Però difícil de muntar...
somiant en crear un ordinador domèstic, Steve Jobs, Steve Wezniak, funden Apple Computer 1977.
L'Apple I va ser un dels primers computadors personals i el primer a combinar un microprocessador amb una connexió per a un teclat i un monitor. Va ser dissenyat i fet a mà per Steve Wozniakoriginalment per a ús personal. Un amic de Steve Wozniak; Steve Jobs va tenir la idea de vendre el computador. Va ser el primer producte d'Apple, mostrat l'abril de 1976 en el Homebrew Computer Club a Palo Alto, Califòrnia.
L'Apple II ja tenia teclat,monitor,unitat de disc, i sistema operatiu.
Cada cop hi ha més informació en un xip.
Llenguatges de molt nivell: basats en el concepte de la programació orientada a objectes (COOP).
Es desenvolupen les primeres xarxes LAN i xarxes WAN.

ACTIVITAT  

MacBook Pro with Retina display:

Característiques 13-inch: 2.6GHz
with Retina display

• 2.6GHz dual-core Intel Core i5
• Turbo Boost up to 3.2GHz
• 8GB 1600MHz memory
• 256GB flash storage¹
• Intel HD Graphics 4000
• Built-in battery (7 hours)²
  

^{Processador:El processador d'un ordinador és el xip per on passa tota la informació i on la màquina fa tots els càlculs que necessita per seguir les teves instruccions. És com un cervell per on circulen tots els bits (les unitats bàsiques d'informació emprades en la informàtica). Per tant, és lògic de pensar que com més nou i més ràpid sigui el processador, millor.}

^{RAM: RAM es el acrònim de Random Access Memory, en espanyol memòria d'accés aleatori. Es utilitzada per el sistema tant per emmagatzemar els programes que s'executen en en un determinat moment com els dats amb els qual treballes.}

^{HD:És una nova tecnologia que ens permet veure la imatge amb molta més resolució que la televisió tradicional. Així, a més de poder tenir una imatge més detallada, més nítida, de més qualitat -en definitiva, més 'real'- i això també ens permet és veure la TV en pantalles més grans, i de més a prop, sense que es percebi l'entramat de les emissions en format estàndard. A més a més, les emissions en HD es fan en el format de pantalla 16:9 o panoràmic i no amb el tradicional 4:3.}

^{Dual-Core: El dual core es, un processador amb dos nuclis de procediments, es a dir dos processadors en un, amb les seves sendes memòries caché a igual quantitat de connectors.}

^{Turbo Boost:}Quan s'augmenta la freqüència de funcionament d'un processador aquest és capaç de realitzar un major nombre d'operacions per segon i per tant tot s'executa de manera més ràpida. Per desgràcia, com més freqüència es consumeix més potència i per tant es dissipa més calor.

Si seguim augmentant la freqüència ens trobem amb un límit físic a què pot funcionar el micro sense fondre. Aquesta és la principal raó per la qual no veuràs processadors en el mercat de 6, 7 o més Ghz.

NUMEROS BINARIS 
Caràcter: a 1...?$ sìmbols numèrics alfabétics i especials que fem servir en l'escriptura i en el càlcul.

Dada: qualsevol conjunt de caràcter i també un sól caràcter; dades numériques alfabètiques i dades a,1,a1.