Tipografia - tipometria
Tipografia: un conjunt de caractéristiques visuals de les lletres i nombres d'un text tals com:
-els seu disseny
-la seva forma
-la seva grandaria.jpeg)
1)-No serifes: utilitzem per titulars curts com: anuncis i totes les publicacions que tingun un text curt.
-Serifes: terminals, adormo... són les que utilitzem en revistes, llibres.
helvetica
Times
2)Interletrejat: es l'espai que hi ha entre cada caràcter.
Tipografia: art subtil
- Lletra : trets característics de cada lletra
- Famílies de lletres - organitzats en alfabets
- Paraula o conjunt de lletres
- Línia
- Paràgraf: conjunt de paraules
- Bloc de text: conjunt de paràgrafs
- La columna
- La maqueta de pàgina
- L'imprès
Lletra M- dividida en 1000 x 1000 unitats
1.000.000 d'elements
Familia de lletres: el conjunt de signes estripturals que comparteixen trets de disseny comuns.
Pot estar conformada en subfamilies.
El color de la lletra, la proporció dels eixos i la inclinació dels eixos.
Subfamílies
Ample de traçat : fi, mig, negre
Forma del traçat: perfilat, ombrejat...
Proporció dels eixos: rodona estreta expandida...
Inclinació dels eixos: cursiva,inclinada
La paraula:millor lecura, barreja de minúscula i majúscula.
Forma exterior: M- densificació (menys diferenciació)
m- lletres que pugen i baixen
Ritme interior: joc de blancs
Línia : es un conjunt de paraules que donen suport sobre la mateixa línia base
Problemes tipomètrics:
-Espai entre paraules; podriem destruturar una línia.
-Dimensions de la línia- tipus de lectura: cuan sigui mes petit l'amplada de texte.
- grandària de la lletra,entre 20 i 30 cícers -60 o 70 caracters.
- nombre ideal de caràcters
Paràgrafs: són blocs de texte en la literatura creativa.
Obras de creació.
-Llibertat
Tot la resta
-Adequació a dos aspectes:
Columnes i maqueta: la preferencia per utilitzar un nombre de columnes determinat depen de:
a)l'aple de la pàgina (millor 2 columnes de 35 caràcters cada una).
b)tipus de projecte
c)raons de disseny: si formen part d'una col·lecció.
Els blancs són funcionals calmen la lectura i a més tenen enormes possiblitats estètiques.
Finalment:
a) grandària del cos depèn de la línia
b) longitud de la línia depèn la interlínia
c)de les interlínies depèn la COHERÈNCIA del paràgraf.
Història de la tipografia
1. Roma, segle I dC
Les maiúscules
Segle primer:
els romans tenien un afabet idèntic a l'actual, encara que faltant-li les lletres J,W, i V
Diferents tipus d'escriptura, amb les variants i estils tipogràfics fonamentals.
Imperi romà:
Influència decisiva en el desenvolupament de l'alfabet occidental, donant-li una adequada difusió per tota l'Europa conquistada.
Abundants restes demostren difusió de l'escriptura a Roma:
a) lletres de bronze encunyades (incrustades en inscripcions tallades en la pedra)
Són lletres incises en pedra mostren restes de l'instrument que les va tallar, així com del pinzell emprat per fer l'esboç de la composició.
b)avisos en les rondes i carrers, pintats amb pinzell.
e) ja es dissenyaven les composicions d'una manera jeràrquica.
Els estils tipogràfics fonamentals que registrava la societat romana eren:
Quadrata:
-Maiúscules quadrades romanes, originalment cisallades en pedra.
-Auge entre segona mitad segle I i el segle III.
-En còdix de luxe, aguantarà dins al segle VI i fins al segle IX en titulars.
-Mateixa alçada i amplada (semblen incriptes en un quadrat)
-Totes les lletres deriven de formes quadrades, circulars i triangulars.
-Formes rectilínies acabades en traços rematats amb gràcies.
-Formes somples, sense lligadures.
Rústica:
Versions menys formals i més ràpides en la seva execusió de les majúscules quadrates.
-És una escriptura de majúscules més adaptada a l'escriptura amb tinta sobre suports 'tous'
Cursiva:
diverses modalitats d'inclinació deles maiúscules.
Es tracta d'una escritura menys formal i d'ejecució més ràpida.
D'entre les grans aportacions dels romans a la tipografia, destaca esecialment l'establiment d'un cànon d'escriptura molt pefilat:
la columna Trajana
(Roma, any 114 dC)
Els caràcters mostren un petit peu per a compensar l'eixamplament òptic de la part central dels trets verticals, i establir una base imaginària de línia.
Les minúscules
Amb la decadència de l'imperi romà tenen lloc dos fets decisius:
a) Un avenç:
Utilització de nous suports: el pergamí i la vitela.
preparats en fines lames plegades i enquadernades en còdex, són un esbós dels moderns mètodes d'enquadernació.
Amb ells, l'ús de noves eines, com la ploma d'au, que per la seva flexibiltat i lleugeresa va substituir en molts casos a la canya.
b) Una conseqüència:
al tenir millors materials i eines , l'escriptura es va desenvolupar
Per la rapidesa de l'escriptura, ús de les predecessores de les primeres lletres minúscules: les lletres uncials.
El tipus de lletra Uncial
desenvolupat pels romans en el segle IV, i després va ser molt usada en escrits cristians fins al segle VIII.
Totes les lletres tenien una altura foxa, exepte la D i la H.
Totes les lletres eren anguloses, excepte l'A,D,I,H I M que eren arrodonides.
El tipus de lletra Semiuncial
Minúscula carolíngia
Lletra gòtica
Segle X monestir de st. Gall(Suïssa)
S'experimentava amb un nou tipus de lletra comprimida i angulosa. que era més ràpida d'esciure i aprofitava millor el paper, factors aquests que resultaven de gran ajuda en un moment en el qual la demanda d'escrits s'havia increentat notamblement (textos administratius, legals, educatius, i científics)
En els segles anteriors la cópia de llibres va augmentar encara més.
El paper
En els països nòrdics es va desenvolupar una variant de lletra anomenada Teixidura.
Aquest estil va sofir algunes variacions durant els segles XIII I XIV.
Textus precisus: traços verticals de lletra perpendiculars a la línia de l'escriptura.
Textus quadratus: peus ròmbics creuant la línia d'escriptura.
Va ser el model dels primers tipus d'impremta, Així es va imprimir el primer document en occident: La Bíblia de Gutenberg.
Littera bastarda: esil cursiu angulós. La lletra gòtica es va difondre, encara que amb desigual acollida per tota Europa.
Littera Moderna (o Rotunda): més arrodonida però igual de condensada que va ser molt utilitzada a Itàlia durant el Renaixement.
Littera Antiqua: en l'any 1400, en la mateixa Itàlia, Poggio Bacciolini va recuperar la tradició carolíngia per a crear aquesta alternativa a la Littera Moderna.
Minúscula de Niccoli: l'ambient anava propirciant cada vegada més l'aprofundiment en les tècniques manualsd'escriptura, Així previ a la invenció del rotogravat en l'any 1446. Niccolo Niccoli desenolupa aquest estil delletra elaborada a partir de la cursiva gòtica informal.
La impremta
1450: Gutenmberg inventa els caràcters mòbils i la premsa.
creant la impremta a Europa.
Precedent: en Orient, el coreà Pi-Sheng havia inventat els caràcters mòbils en fang cuit.
1200 dC: els coreans ja fonin els tipus en bronze
1300 dC: els coreans van imprimir el primer text conegut.
1456: el primer text occidental va sortir de la impremta de Johann Gutemberg.
Ull:
Qualevol que sigui l'origen d'una composició (en calent o en fred) l'ull dels caràcters és el que es veu en el paper.
Lingot:
-En tipografia:
peça metal·lica que forma art del material de blancs.
Com a tal, la seva altura és inferior a la dels caràcters.
la seva longitud i el seu gruix són variables.
Serveixen per omplir els grans blancs en les formes tipogràfiques : parts de pàgina o pàginasencera que han de quedar en blanc (pàgina curta)
es diuen imposicions quan separen unes pàgines d'unes altres en la branca.
Muscle:
-En tipografia: espai comprès entre el límit extern del traç de l'ull de la lletra i la línia que delimita pels seus quatre costats la base superior del paral·lelepípede ipogràfic.
-Els més reduïts, els muscles de les lletres les astes de les quals ocupen l'ull superior (b,d,f.etc) i els de les lletres ñes astes de les quals ocupen l'ull inferior (p,q,g.etc)
Una I impresa sota una p, per exemple no està separada més que per un blanc del valor del muscle de peu de la p, afegit al del muscle de cap de la I.
El cos d'un caràcter tipogràfic és sempre igual a l'altura de l'ull més els seus muscles de cap i peu.
En composició en fred no cal preocupar-se de la noció de muscle, sinó del seu equivalent:
Està prevista pel constructor dela tipografia, una distància mínima, lligada a la noció del cos, en que, garanteix a la composiciió una llegibilitat satisfactòria.
Unitats de les lletres
les lletres d'impremta estan confeccionades per un nombre d'unitats, de tal manera que quan la 'M' te 18 la 'a' te 8, la 'r' te 7, la 't' 6 la 'A' 15...
Problemes tipomètrics:
-Espai entre paraules; podriem destruturar una línia.
-Dimensions de la línia- tipus de lectura: cuan sigui mes petit l'amplada de texte.
- grandària de la lletra,entre 20 i 30 cícers -60 o 70 caracters.
- nombre ideal de caràcters
Paràgrafs: són blocs de texte en la literatura creativa.
Obras de creació.
-Llibertat
Tot la resta
-Adequació a dos aspectes:
- Diferenciació gràfica
- Brevetat
Columnes i maqueta: la preferencia per utilitzar un nombre de columnes determinat depen de:
a)l'aple de la pàgina (millor 2 columnes de 35 caràcters cada una).
b)tipus de projecte
c)raons de disseny: si formen part d'una col·lecció.
Els blancs són funcionals calmen la lectura i a més tenen enormes possiblitats estètiques.
Finalment:
a) grandària del cos depèn de la línia
b) longitud de la línia depèn la interlínia
c)de les interlínies depèn la COHERÈNCIA del paràgraf.
Història de la tipografia
1. Roma, segle I dC
Les maiúscules
Segle primer:
els romans tenien un afabet idèntic a l'actual, encara que faltant-li les lletres J,W, i V
Diferents tipus d'escriptura, amb les variants i estils tipogràfics fonamentals.
Imperi romà:
Influència decisiva en el desenvolupament de l'alfabet occidental, donant-li una adequada difusió per tota l'Europa conquistada.
Abundants restes demostren difusió de l'escriptura a Roma:
a) lletres de bronze encunyades (incrustades en inscripcions tallades en la pedra)
Són lletres incises en pedra mostren restes de l'instrument que les va tallar, així com del pinzell emprat per fer l'esboç de la composició.
b)avisos en les rondes i carrers, pintats amb pinzell.
e) ja es dissenyaven les composicions d'una manera jeràrquica.
Els estils tipogràfics fonamentals que registrava la societat romana eren:
Quadrata:
-Maiúscules quadrades romanes, originalment cisallades en pedra.
-Auge entre segona mitad segle I i el segle III.
-En còdix de luxe, aguantarà dins al segle VI i fins al segle IX en titulars.
-Mateixa alçada i amplada (semblen incriptes en un quadrat)
-Totes les lletres deriven de formes quadrades, circulars i triangulars.
-Formes rectilínies acabades en traços rematats amb gràcies.
-Formes somples, sense lligadures.
Rústica:
Versions menys formals i més ràpides en la seva execusió de les majúscules quadrates.
-És una escriptura de majúscules més adaptada a l'escriptura amb tinta sobre suports 'tous'
Cursiva:
diverses modalitats d'inclinació deles maiúscules.
Es tracta d'una escritura menys formal i d'ejecució més ràpida.
D'entre les grans aportacions dels romans a la tipografia, destaca esecialment l'establiment d'un cànon d'escriptura molt pefilat:
la columna Trajana
(Roma, any 114 dC)
Els caràcters mostren un petit peu per a compensar l'eixamplament òptic de la part central dels trets verticals, i establir una base imaginària de línia.
Les minúscules
Amb la decadència de l'imperi romà tenen lloc dos fets decisius:
a) Un avenç:
Utilització de nous suports: el pergamí i la vitela.
preparats en fines lames plegades i enquadernades en còdex, són un esbós dels moderns mètodes d'enquadernació.
Amb ells, l'ús de noves eines, com la ploma d'au, que per la seva flexibiltat i lleugeresa va substituir en molts casos a la canya.
b) Una conseqüència:
al tenir millors materials i eines , l'escriptura es va desenvolupar
Per la rapidesa de l'escriptura, ús de les predecessores de les primeres lletres minúscules: les lletres uncials.
El tipus de lletra Uncial
desenvolupat pels romans en el segle IV, i després va ser molt usada en escrits cristians fins al segle VIII.
Totes les lletres tenien una altura foxa, exepte la D i la H.
Totes les lletres eren anguloses, excepte l'A,D,I,H I M que eren arrodonides.
El tipus de lletra Semiuncial
- Més tard es va elaborar un altre estil -més proper a la caixa baixa actual-, que eren les lletres Simuncials( semiuncials)
- Algunes d'aquestes lletres se sortien de la linia de caixa amb braços descendents i ascendents molt pronunciats
- Ara un intent de formalitzar els estls curius de l'escriptura quotidiana, que s'estaven modificant a l'agilitzar-se l'escriptura.
Minúscula carolíngia
- Després de la decadéncia i a caiguda de l'imperi romà, l'emperador Carlomagne, en un intent de reflotar la cultura occidental va encarregar a Alcuino de York professor de l'Escolaa de la Cort d'Aachen- que desenvolupés una minÚscula forma per a usar-se com lletra de llibre en tt occident.
- Serà disseny dels caràcters de caixa baixa (any 789 dC)assolint-se la unitat de l'escriptura europea.
- El suport de Carlomagne va servir també perqué s'instituïssin claremenr jerarquies en la composició, alternant l'ús d'uncials semiuncials i minuscula carolígnia.
Lletra gòtica
Segle X monestir de st. Gall(Suïssa)
S'experimentava amb un nou tipus de lletra comprimida i angulosa. que era més ràpida d'esciure i aprofitava millor el paper, factors aquests que resultaven de gran ajuda en un moment en el qual la demanda d'escrits s'havia increentat notamblement (textos administratius, legals, educatius, i científics)
En els segles anteriors la cópia de llibres va augmentar encara més.
lletra gótica
- Inventen el paper cap a l'any 1100 dC a través de Sicília i els musulmans.
- En el segle XII es fabricava en Xatabia (València) i Fabriano va ignagurar el primer molí paperer d'itlàlia l'any 1276 dC.
- No va estar ben assentada fins a principis del segle XV.
- Un grapat d'homes -monjos, principalment- van preservar la cultura clàssica durant molts segles.
En els països nòrdics es va desenvolupar una variant de lletra anomenada Teixidura.
- Lletra gòtica molt estreta i molt negra.
lletra fracktur
Aquest estil va sofir algunes variacions durant els segles XIII I XIV.
Textus precisus: traços verticals de lletra perpendiculars a la línia de l'escriptura.
Textus quadratus: peus ròmbics creuant la línia d'escriptura.
Va ser el model dels primers tipus d'impremta, Així es va imprimir el primer document en occident: La Bíblia de Gutenberg.
Littera bastarda: esil cursiu angulós. La lletra gòtica es va difondre, encara que amb desigual acollida per tota Europa.
Littera Moderna (o Rotunda): més arrodonida però igual de condensada que va ser molt utilitzada a Itàlia durant el Renaixement.
Littera Antiqua: en l'any 1400, en la mateixa Itàlia, Poggio Bacciolini va recuperar la tradició carolíngia per a crear aquesta alternativa a la Littera Moderna.
Minúscula de Niccoli: l'ambient anava propirciant cada vegada més l'aprofundiment en les tècniques manualsd'escriptura, Així previ a la invenció del rotogravat en l'any 1446. Niccolo Niccoli desenolupa aquest estil delletra elaborada a partir de la cursiva gòtica informal.
La impremta
1450: Gutenmberg inventa els caràcters mòbils i la premsa.
creant la impremta a Europa.
Precedent: en Orient, el coreà Pi-Sheng havia inventat els caràcters mòbils en fang cuit.
1200 dC: els coreans ja fonin els tipus en bronze
1300 dC: els coreans van imprimir el primer text conegut.
1456: el primer text occidental va sortir de la impremta de Johann Gutemberg.
Ull:
Qualevol que sigui l'origen d'una composició (en calent o en fred) l'ull dels caràcters és el que es veu en el paper.
Lingot:
-En tipografia:
peça metal·lica que forma art del material de blancs.
Com a tal, la seva altura és inferior a la dels caràcters.
la seva longitud i el seu gruix són variables.
Serveixen per omplir els grans blancs en les formes tipogràfiques : parts de pàgina o pàginasencera que han de quedar en blanc (pàgina curta)
es diuen imposicions quan separen unes pàgines d'unes altres en la branca.
Muscle:
-En tipografia: espai comprès entre el límit extern del traç de l'ull de la lletra i la línia que delimita pels seus quatre costats la base superior del paral·lelepípede ipogràfic.
- Hi ha un muscle superior o de cap, un muscle inferior o de peu i dos muscle laterals un esquerra i un dret.
- Els muscles són de valor diferent segons la lletra.
-Els més reduïts, els muscles de les lletres les astes de les quals ocupen l'ull superior (b,d,f.etc) i els de les lletres ñes astes de les quals ocupen l'ull inferior (p,q,g.etc)
Una I impresa sota una p, per exemple no està separada més que per un blanc del valor del muscle de peu de la p, afegit al del muscle de cap de la I.
El cos d'un caràcter tipogràfic és sempre igual a l'altura de l'ull més els seus muscles de cap i peu.
En composició en fred no cal preocupar-se de la noció de muscle, sinó del seu equivalent:
- L'espai que separa una línia de la següent (interlineat)
Està prevista pel constructor dela tipografia, una distància mínima, lligada a la noció del cos, en que, garanteix a la composiciió una llegibilitat satisfactòria.
Unitats de les lletres
les lletres d'impremta estan confeccionades per un nombre d'unitats, de tal manera que quan la 'M' te 18 la 'a' te 8, la 'r' te 7, la 't' 6 la 'A' 15...
CLASSIFICACIONS TIPOGRÀFIQUES
Una aproximació a la caracterització dels tipus de lletra
Classificacions tipogràfiques
Maximilian Vox va classificar per primera vegada
tots els tipus de la seva época; el seu treball va posar
les bases per al desenvolupament d’altres
classificacions com la d’Aldo Novarese o la d’ATypl.
A continuaciЧ presentem les classificacions
tipogrfiques que han transcendit.
Familiaritzar-se amb elles ajuda a conПixer el
desenvolupament que ha tingut la tipografia en el
temps, aixT com entendre les diferents
caracterТstiques de cada subgrup.
François Thibaudeau (França, 1921)
Aquesta classificació es basa en:
• el contrast de les astes
• i, sobretot, en la forma de les terminals.
a)‘Romain Elzévir’ (Romana antiga)
Característiques bàsiques:
• prenen les característiques de les romanes de Jenson o
Garamond, començant pels seus remats triangulars.
• tenen traços modulats amb lleuger contrast i serifs
triangulars.
Alguns exemples són: Jenson, Garamond i Baskerville.
b) ‘Romain Didot’ (Romana moderna)
Característiques bàsiques:
• comparades amb el grup anterior, aquestes són més
rígides i geomètriques en traç
• gran sobrietat dels seus remats
• traços amb fort contrast clarobscur
• serifes filiformes.
Alguns exemples són: Bodoni, Didot i Walbaum.
c) Egyptienne (Egípcies)
Característiques bàsiques:
• pesats patins quadrangulars
• poca modulació en els seus traços
• serifes quadrangulars tallades en angle recte, d’igual
gruix o major al dels traços.
Alguns exemples són: Clarendon, Memphis i Rockwell.
d) Antique (Pal sec)
Característiques bàsiques:
• manquen de remats o patins i per això tenen major
relació amb les capitals gregues que amb les romanes.
• presenten traços de gruix uniforme
• les serifes no existeixen.
Alguns exemples són: FranklinGothic, Frutiger,
Aldo Novarese (Torino, 1957)
Aquesta classificació és una modificació de la realitzada per Maximilian Vox.
Suggereix termes equivalents en anglès, francès i alemany.
1. Lapidari // Lapidary · Lapidaries
Característiques bàsiques:
Són tipus que mostren l'efecte del cisell sobre la pedra.
Principalment són tipus basats en les inscripcions de les capitals romanes, però incloent les llatines.
Alguns exemples són: Hadriano, Open Roman i Perpètua.
2. Medioevali // Medieval · Médiévaux
Característiques bàsiques:
Totes les formes de les lletres gòtiques s'inclouen en aquesta categoria.
Alguns exemples són: Alte Schawabacher.
3. Veneziani // Venetian б Vénetiens
Aquest grup és l’equivalent a les Humanes i Garaldes de la
Classificació de Vox.
a) Humanes
Característiques básiques:
• van aparèixer a Venècia entre 1460 i 1470
• són els primers tipus romans que es deriven dels manuscrits
humanistes del segle XV.
Alguns exemples són: Berkeley Old Style, Centaur, Cloister,
Erasmus, Golden Type i Jenson.
b) Garaldes
Característiques bàsiques:
• són tipus romans del segle XVI, que van sorgir dels gravats de
Francesco Griffo encarregats per Aldo Manuzio
• són modificacions dels primers tipus italians
• es caracteritzen per les seves proporcions mes fines i flexibles.
Alguns exemples són: Bembo, Sabon, Garamond i Palatino.
4. Transizionali // Transitional б Transitionnels
Característiques bàsiques:
• corresponen al grup de les Reals de Vox, el primer tipus va ser
el Romain du Roi, fet pel grabador francès Philippe Grandjean
en 1694, a FranНa, per a la Impremta Real.
• posseïxen característiques tant de l’estil antic com de l’estil
modern.
Alguns exemples són: Baskerville, Century Schoolbook,
Cheltenham, Cochin, Corona, Melior i MОridien.
z
z
5. Bodoniani // Bodonian б Bodoniens
Característiques bàsiques:
• equivalen al grup Didones de Vox
• van aparèixer a mitjans del segle XVIII
• van ser creats per Didot i perfeccionats per Bodoni
• són fàcilment reconeguts per:
– la seva verticalitat
– el seu fort contrast
– els seus patins perfectament horitzontals.
Alguns exemples sЧn: Bodoni, Century, De Vinne, Didot,
Falstaff i Madison.
6. Scritti // Handwriting б Écritures
Característiques bàsiques:
• corresponen al grup de Scriptes de Vox
• imiten l’escriptura manual produïda amb plometa, pinzell o
burí
• són d’inspiració caligràfica.
Alguns exemples són: Balzac, Cursiva Ashley, Cursiva
Bernhard, Cursiva Reiner, Cursiva Trafton, Mistral i Rondo.
7.Ornati//Ornamented б Ornées
Característiques bàsiques:
• Tots els tipus ornamentats s’inclouen en aquesta categoria.
Alguns exemples són: Thunderbird BT.
8. Egiziani // Egyptian б Égyptiennes
Característiques bàsiques:
• representen al grup de Mecanes de Vox
• van aparèixer durant l’auge de la Revolució Industrial, com
tipus de retolació
• especialment pensats per a treballs de publicitat.
Alguns exemples sЧn: Beton, Serifa, Clarendon, Egyptian 505,
Ionic, Lubalin Graph, Melior i Memphis.
9. Lineari // Linear б Linéaires
9.1 Grotesque
Característiques bàsiques:
• d’origen vuitcentista, els primers d’aquests tipus van ser creats per a treballs de retolació i publicitat
• més tard, aquells que disposaven de caixa baixa van ser
perfeccionats per a adequar-los a text continu.
Alguns exemples són: Akzidenz Grotesk.
9.2 Neo-grotesque
Característiques bàsiques:
• moderns caràcters sense serifa.
Alguns exemples sЧn: Frutiger, Helvetica i Bell Gothic.
9.3 Geomètriques
Característiques bàsiques:
• sorgeixen a partir de 1920 com a conseqüència de les propostes
estètiques dels moviments d’avantguarda a Europa
• tipus monolineals
• es construeixen a partir de línies rectes i figures geomètriques
bàsiques com el círcol i el rectangle.
Alguns exemples són: Erbar, Eurostyle, Futura, Kabel i Metro.
9.4 Humanistes
Característiques bàsiques:
• basades en la proporció de la rodona versal, en els caràcters
humanístics i en garaldes de caixa baixa.
Alguns exemples són: Pascal, Quay Sans, Syntax i Stone Sans.
10. Fantasie // Fancy б Fantaisies
Característiques bàsiques:
• el dissenyador crea formes cridaneres
• els exemples els comencem a trobar al segle XIX (el moviment
Art Nouveau, especialment).
Alguns exemples són: Desdemona.
Tipometria:
- Conjunt de tècniques utilitzades per mesurar els caràcters d'impremta i diferents aspectes dels processos d'impressió de textos.
- Part de la tipografia, que estudia la mesura de la composició basada en el cícer punt.
Evolució històrica:
1723-Martin-Dominique Fertel al va ser el primer tipògraf que va desenvolupar un sistema de
composició tipomètrica.
Sistema Fournier --> Sistema Didot
(Europa continental)
--> Sistema Pica
(Àmbit Anglosaxó)
1737 Pierre-Simon Fournier publica una taula de proporcions per a la fundició de tipus.
El sistema de Fournier és un sistema duodecimal (de base 12) i va perdurar fins a mitjans del segle XX.
Sistema duodecimal de Fournier
1737 Per establir la mesura dels cossos es basà en la nomparela, unitat que dividí en sis parts, cadascuna de les quals anomenà punts. Igualment el doble de la nomparela o el que és el mateix el conjunt de dotze punts rebé el nom de cícer.
Cícer
El nom d’aquesta supraunitat duodecimal constitueix un homenatge a l’obra de Ciceró Epistolae ad familiares.
Evolució històrica
1760 François-Ambroise Didot reformula el sistema duodecimal de Fournier assimilant-lo a l’anomenada mesura del peu de rei.
Sistema duodecimal de Didot
Punt de partida
El peu de rei es dividia en 12 polzades (27,072 mm).
Cada polzada es divideix en 12 linees (2,256 mm).
Cada línea es divideix en 12 punts (0,188 mm).
Proposta de Didot
Cada punt Didot correspondrà a dos punts del peu de rei, es a dir, 0,376 mm.
El cícer seguirà essent 12 punts Didots
(4,512 mm)
Evolució històrica
1790 Benjamin Franklin reformula el sistema, basant-lo en la polzada anglesa (25,4 mm),
enlloc de la francesa. S’anomenarà pica i la seva unitat correspondrà a una sisena part de la polzada.
Així doncs les mesures tipomètriques
angleses i continentals seràn diferents des
d’ençà.
El sistema fallit de Napoleó.
1811 Demana a Firmin Didot un nou sistema tipomètric basat en el sistema mètric:
• 2,5 punts = 1 mm
• 10 punts = 4 mm
La derrota de Napoleó truncà el
projecte.
DIDOT
(europeu continental)
• punt Didot (0,376 mm)
• cícero = 12 punts Didot (4,512 mm)
PICA
(anglosaxó)
• punt de Pica (0,352 mm) 1/72,27 d’una polzada
• Pica = 12 punts de Pica (4,233 mm)
CICER
(europeu continental)
• Milímetres x 2,660 = punts
• Milímetres x 0,222 = cícers
• Punts x 0,376 = milímetres
• Cícers x 4,512 = milímetres
PICA
(anglosaxó)
• Milímetres x 2,834 = punts
• Milímetres x 0,236 = piques
• Punts x 0,352 = milímetres
• Cícers x 4,224 = milímetres
Punt
(mesura d’elements inferiors)
• cos
• interlinea
• interlineat
• filet
Cícer (12 punts)
(mesura d’elements superiors)
• longitud de línea (anomenada “mesura”)
• alçada de columna tipogràfica
• dimensions de les il·lustracions
Punt indivisible
Cícer divisible
S’expressa en el nombre de cícers i nombre
de punts (no decimals de cícer)
per exemple
• una línea d’amplada 18 cícers i 7 punts
Tipòmetre
Regla graduada, per una banda en
cícers i per l’altra en centímetres,
que permet la mesura de qualsevol
element tipogràfic.
Maximilian Vox (França, 1954)
a) Cràcters històrics o tradicionals
1.Humanes
2.Garaldes
3.Reals
Caracterìstiques bàsiques:
- Forma triangular dels seus remats o patins.
- Feble contrast en la modulació dels seus traços.
- El seu eix està inclinat.
1. Humanes // Humanístiques б Venecianes
Sorgeixen a Venècia entre 1460 i 1470.
Són els primers tipus romans que es deriven dels manuscrits
humanistes del segle XV.
Característiques bàsiques:
• contrast feble i gradual entre els traços gruixuts i fins
• el traç transversal de la ‘i’ de caixa baixa és oblic
• les lletres de caixa baixa tenen ascendents oblics i traНos terminals
• les lletres de caixa alta tenen la mateixa altura que les ascendents
• els traços terminals són gruixuts i inclinats
• l’espaiat entre les lletres és ampli.
Alguns exemples són: Jenson, Berkeley, Old Style, Centaur,
Cloister, Erasmus, Golden Type, Kennerley i Verona.
2. Garaldes // Garald б Old face б Antics
Antics tipus romans del segle XVI, que van sorgir dels gravats
de Francesco Griffo encarregats per Aldo Manuzio.
Són modificacions dels primers tipus italians.
Característiques bàsiques:
• proporcions més fines i flexibles.
• la seva modulació és obliqua
• hi ha contrast mig entre els traços gruixuts i els fins
• tenen traços terminals en els peus de les lletres de caixa baixa
• la ‘i’ minúscula te una asta transversal horitzontal
• la caixa alta és més curta que els ascendents de caixa baixa.
Alguns exemples són: Bembo, Caslon, Dante, Ehrhardt,
Garaldus, Garamond, Goudy Old Style, Palatino,
PerpПtua, Plantin i Sabon.
3. Reals // Réales б De transició
El primer tipus va ser el Romain du Roi, fet pel grabador
francès Philippe Grandjean en 1694 a França per a la
Impremta Real.
Les reals posseïxen característiques tant de l’estil antic com
de l’estil modern.
Característiques bàsiques:
• la seva modulació és vertical o gairebé vertical
• el contrast entre traços gruixuts i fins oscil·la de mitjà a alt
• els traços terminals ascendents de les lletres de caixa baixa
són lleugerament oblics (de vegades horitzontals)
• els traços inferiors són generalment horitzontals o gairebé
horitzontals
• els traços terminals són en general angulosos i enquadrats
Alguns exemples són: Cheltenham, Baskerville, Caledònia,
Century Schoolbook, Cochin, Corona, Melior, Méridien,
Olympian i Stone Serif.
b) Caràcters moderns
1. Didones
2. Mecàniques
3. Lineals
Característiques bàsiques:
• nascuts amb la Revolució Industrial cap a
finals del segle XIX
• característica principal: la senzillesa dels
seus traços.
1. Didones // Didones б Moderns
Van aparПixer a mitjan segle XVIII.
Van ser creats per Didot i perfeccionats per Bodoni.
Són fàcilment reconeguts per la seva verticalitat, pel seu fort
contrast i pels seus patins perfectament horitzontals.
Característiques bàsiques:
• modulació vertical
• contrast abrupte entre traНos gruixuts i fins
• els traços terminals del peu i ascendents de caixa baixa són
horitzontals
• els traços terminals horitzontals són prims i usualment
quadrats
• l’espaiat és estret en la majoria dels casos.
Alguns exemples són: Bodoni, Century, De Vinne, Didot,
Falstaff i Madison.
2. Mecàniques // Slab seriffed б Egyptians
Van aparèixer durant l’auge de la Revolució Industrial, com
tipus de retolació, especialment pensats per a treballs de
publicitat.
Característiques bàsiques:
• poc o nul contrast en el gruix dels traços
• l’espaiat és ample
• els traços terminals són generalment del mateix gruix que
les astes
• la majoria tenen traços terminals quadrangulars
• l’habitual és una gran altura de la ‘x’.
Alguns exemples són: Clarendon, Egyptian 505, Ionic,
Lubalin Graph, Melior, Memphis, Rockwell, Serifa i Volta.
3. Lineals ⁄⁄ Sans б Sans serif б Grotesques
3.1 Grotesque
D’origen vuitcentista, els primers d’aquests tipus van ser
creats per a treballs de retolació i publicitat.
Més tard aquells que disposaven de caixa baixa, van ser
perfeccionats per a adequar-los a text continu.
Característiques bàsiques:
• algun contrast en el gruix dels traços
• lleugera quadratura en les corbes
• la ‘R’ de caixa alta té usualment una branca corbada
• la ‘g’ té freqüentment un trau obert
• la ‘G’ té usualment una ungla.
Alguns exemples són: Akzidenz Grotesk i Monotype 215-216.
3.2 Neo-Grotesque
Moderns caràcters sense serifes.
Característiques bàsiques:
• els contrastos de gruix de traç estan menys marcats
• l’embocadura de certes lletres com la ‘C’ sol ser més oberta
• la ‘g’ no té anell inferior tancat sinó una simple cua.
Alguns exemples són: Frutiger i Helvetica.
3.3 Geométriques
Sorgeixen a partir de 1920 com a conseqüència de les propostes
estètiques dels moviments d’avantguarda a Europa.
Característiques bàsiques:
• tipus monolineals
• es construeixen a partir de línees rectes i figures geométriques básiques com el cercle i el rectangle.
Alguns exemples són: Erbar, Eurostyle, Futura, Kabel i Metro.
3.4 Humanistes
Característiques básiques:
• basats en la proporció de la rodona versal, els caràcters
humanístics i garaldes de caixa baixa, i en les proporcions de
les majúscules inscripcionals romanes i el disseny de caixa
baixa de les romanes del segle XV-XVI
• presenten algun contrast en el gruix dels traços.
Alguns exemples són: GillSans, Optima, Quay Sans i Syntax.
4 Incises // Scripts // Manuals
Menys utilitzades que els dos grups anteriors,
el de les Incises, Scripts i Manuals formen
part dels caràcters d’inspiració caligràfica.
4.1 Incisas // IncТses б Tallades
Caràcters basats en lletres tallades en pedra o en metall.
Característiques bàsiques:
• com les lineals, amb freqüència els seus patins o remats són
petits i triangulars
• els caràcters tenen un ample relativament uniforme
• sovint presenten grans remats triangulars.
Alguns exemples són: Columna i Perpètua.
4.2 D’escriptura // Scripts
Característiques bàsiques:
• lletra que imita l’escriptura manual produïda amb plometa,
pinzell o burí
• són d’inspiració caligràfica.
Alguns exemples són: Hyperion, Legen, Mistral i Rondo.
4.3 Manual // Manuaires
Característiques bàsiques:
• caràcters del segle xx, basats en originals dibuixats a mà, amb
pinzell, llapis o qualsevol altre instrument
• no representen cap tipus d’escriptura
• són inadequats per a la composició de textos
• s’empren amb fins publicitaris.
Alguns exemples són: Banco, Cartoon, Jacno, Klang i Matrua.
No hay comentarios:
Publicar un comentario